Persones sense llar,
L'altra cara de Barcelona
Clàudia González i Anna Guimerà
19/03/2017
Avui en dia, però, a Barcelona hi ha moltes entitats on ajuden a aquestes persones. És remarcable la feina de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de l’Ajuntament de Barcelona, on es troben 35 entitats; entre elles Càritas Diocesana de Barcelona, Arrels Fundació, Sant Joan de Déu - Serveis Socials, Creu Roja...
Aquestes entitats s’encarreguen de vetllar per la seguretat de la gent sense sostre i cuidar-los quan aquests es dirigeixen cap a les seves seus. A més acompanyen al sensellar en la seva rehabilitació a partir de serveis higiènics, de
Fetes per Agustí Calasanz, Andrea Martínez i Gerard Martínez.
menjar, de suport psicològic, d’activitats i tallers, de recerca de feina i llar. Actualment a Barcelona hi ha, aproximadament, unes 2.000 places d’allotjament diàries per aquella gent que no té un sostre on passar la nit (A l’hivern augmenten gràcies a l’Operació Fred a unes 2.190 places). Tot i que hi ha un alt nombre de places perquè la gent que no té llar pugui passar la nit, encara hi ha gent que dorm al carrer perquè pot ser no té plaça en algun centre o pot ser perquè no vol l’ajuda de ningú. En Jordi reclama aquest fet, diu que el que falta és l’allotjament, que ell el que li preocupa es dormir al carrer o a algun caixer. Diu que no vol passar fred a les nits. Núria Gispert té un discurs semblant: “Avui en dia, tota aquella gent que no té una llar té moltes ajudes si parlem de menjar o serveis higiènics. El que falta és allotjament, les persones sense llar necessiten algun lloc per passar la nit i no els hi val un caixer o un tros de cartró. Necessiten un llit com tu i jo.”
Núria Gispert, ex-presidenta de Càritas Barcelona i Espanya
A tot això cal afegir que l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un pla de lluita contra el sensellarisme . Es volen augmentar allotjaments per a les persones que no tenen on dormir, per tant, es preveu una inversió de 5 milions d’euros. A més a més es vol augmentar el personal per atendre a aquestes persones que es troben en aquesta situació i reforçar la prevenció . Aquest document s’ha elaborat conjuntament amb la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Es preveu una incorporació de 100 habitatges en els propers 4 anys vinents.
Fetes per Agustí Calasanz, Andrea Martínez i Gerard Martínez.
El Jordi parla sobre aquest tema i sobre la supervivència en aquest tipus de situació: "Un mateix s'ha de buscar la vida per sobreviure cada dia, però a part d'això, el millor mètode és tenir contactes i afiliacions amb altra gent perquè et puguin ajudar a tirar endavant per no sentir-te tant sol i no donar-te per vençut." En Jordi confessa que algun cop ha
hagut de fer "petites coses il·legals" de les quals s'avergonyeix molt. "Per exemple el que feia i el que a vegades encara faig és posar gasolina al cotxe, arrencar-lo i escapar-me."El Jordi se'l veu un home feliç, que tot i estar en una situació de risc extrema veu la vida en positivisme: "Això se supera amb força, aixecant-te cada dia, dir-te a tu mateix endavant i vinga, cada dia a buscar coses noves...". Comenta que tot i que en moments ell perdia les forces, aquesta situació l'ha fet
aprendre a valdre's per ell mateix i per enfortir-se com a persona. A més afegeix que l'ha ajudat a valorar molt més tot el que té, perquè diu que lamentablement ningú és conscient del que té fins que ho perd.